En Nil, la Lina i el Jotu estan mirant un llibre que tracte del món dels pingüins. De sobte un Pingüí, el Bip, surt del llibre, es planta i saluda els personatges. Tot seguit, la Lina vol jugar amb ell, porta una pilota i la llença sobre el Bip. Aquest queda una mica estorat i es queda quiet i parat. Els amics no saben què fer. El Jotu té una idea: cal veure en el seu llibre a què saben jugar els pingüins i quines coses saben fer. Van aprendre que als pingüins els agrada fer fileres i sobretot nedar. Llavors li preparen un banyera plena d’aigua i ell els meravella amb les seves giragonses.
Motivació
Ampliar els personatges de la sèrie.
I, per què un pingüí?
En primer lloc perquè m’agraden molt; m’agrada el seu caminar, són lents, baden mirant i curiosejant. Perquè mascle i femella es reparteixen la cura dels petits, van sempre en grup, tot i que, de tant en tant, en surt un de díscol. Un així m’ha inspirat el personatge del Bip.
També perquè la diferència amb els tres primers personatges m’aportà la possibilitat de tractar situacions d’encontre amb l’altre. Tot considerant que tots dos són “l’altre” per l’altre. (Jo/Tu-Tu/Jo)
L’encontre que es dóna entre els personatges permet tractar el concepte d’ alteritat amb el més petits, un concepte tractat per molts antropòlegs.
El mot “encontre” inclou a l’un i a l’altre, i viceversa. El vaig escoltar per primera vegada en veu de Pepi Soto, Antropòloga, quan treballàvem juntes en un programa d’educació en valors.
Des del punt de vista educatiu
Cal una conversa. La bona pregunta, vingui d’un infant o del gran, seria: Per què el Bip no juga a pilota?
Però també: Què fa el Jotu per entendre’l? Cal saber sobre el món i l’experiència de l’altre .
Què sap fer molt bé el BIP?
Què saven fer molt bé la Lina o el Jotu?
I tu (vosaltres) què sabeu fer molt bé? I què no?
