En Nil desa les sabates noves al sabater. Mentre, la Lina i el Jotu l’espien des del passadís. Quan en Nil se´n va, la Lina obre l’armari, es posa les sabates i comença a ballar i a donar voltes. Després es disfressa i fa la presumida. El Bip els sent riure i surt del seu llibre. Tot d’una en Jotu diu a la Lina: –Ara em toca a mi!
La Lina li calça les sabates i en Jotu camina de manera estranya. No saps caminar amb sabates? –li diu la Lina. –Sí, –respon el Jotu– però no les vull embrutar! Llavors es posa a caminar cap per avall. Al final li toca al Bip. I què fa el Bip? el Bip agafa empenta i puja per la paret, corre pel sostre i amb molta màgia surt volant per la finestra fent giragonses pel cel mentre la Lina i el Jotu se’l miren bocabadats! Quan torna s’emporta les sabates d’en Nil cap al seu llibre.
Arriba en Nil i no troba les sabates. Llavors, junt amb la Lina i el Jotu miren dins el llibre i veuen el Bip presumint de sabates vermelles entre els pingüins. El Bip se´n adona que ha fet enfadar els amics i els torna les sabates o més aviat, les hi tira pel cap?
Però en Nil torna a estar content amb les seves sabates vermelles.
Motivació
Fer l’ullet a la infància, a la nostra o a la dels altres… Qui, de petit o petita, no es va calçar les sabates del pare o de la mare tot imitant les seves maneres?
Així, quan els menuts es calcen unes sabates grans, de seguida passen al joc d’imitació i al joc simbòlic. En aquesta ocasió cadascú troba una manera diferent de fer-hi alguna cosa. Així passen de la imitació a la creativitat.
Aquest relat té el seu origen en un primer conte meu “Les sabates noves” publicat als anys 70 per Ed. Joventut i disponible ara també com a ebook.
Per els nens i nenes
Veure qui a jugat alguna vegada amb les sabates dels pares. Es pot desvetllar la creativitat imaginant que farien amb unes sabates màgiques!
A casa i a l’escola els infants poden disposar de sabates grans per jugar i deixar lliure la imaginació.
