Presentem en Nil, un nen que rep un regal d’aniversari: l’ós Jotu. Quan en Nil hi juga, l’ós es torna una joguina animada.
L’osset es deixa anar de les mans d’en Nil i s’escapa corrent tot mirant si en Nil el segueix. S’amaga darrera una porta i l’espera per donar-li un ensurt. Primer en Nil s’espanta, després s’abracen i riuen junts.
Com li dirà? Li dirà Jotu.
La meva motivació
D’entrada, aquest relat sorgeix de la intenció de dibuixar i escriure un conte per divertir als menuts contant la primera aventura d’un osset entremaliat.
El nom de Jotu ja va ser després d’una segona lectura, d’una segona mirada al conjunt de les imatges, tot deixant que em parlessin, en la que vaig prendre consciència del background de referents que havia posat en joc en la creació de la història.
Em vaig recordar que l’osset, representa un “objete transicional”, aquella joguina amb la que els infants estableixen un estret vincle, sovint d’amor i d’odi (ara téstimo, ara t’abonyego) (Winnicot i altres) perquè els menuts atribueixen característiques “maternals” a la joguina a la vegada que la poden controlar. La joguina, que pot ser fins i tot un drap, els ajuda a a prendre distància en el període en que els infants no tenen clars els límita entre el “tu” i el “jo”. Heus aquí el nom de JOTU.
En part, la inspiració́ d’un nen jugat amb una bestiola la vaig trobar en les tiretes de Calvin &Hobbes.
Per els nens
La majoria dels nens estableixen molta empatia amb el Jotu perquè, potser més que els grans, entenen de què va aquesta història que tot i sent molt senzilla, el contingut no és gens simple…
Per els grans
Els grans poden copçar un també senzill i important missatge en la reacció d’en Nil: Quan L’osset es deixa anar de les mans, deixa de ser l’osset objecte de cura i de joc i passa a representar un subjecte amb iniciativa pròpia. La reacció d’en Nil no és la de retenir-lo sinó de deixar “fer” de deixar “ser”, tot i estan present, per poder ser i fer junts. La història fa l’ullet a la construcció del Jo, a la conquesta de l’autonomia.
Aquest fet és vàlid per casa, per l’escola i per les relacions humanes en general.
Altres fonts
El conjunt de la història es fonamenta en el dit “Joc simbòlic” dels infants, que tot jugant amb les joguines, en un és i no és, les animen en el seu imaginari de manera que les joguines també juguen amb ells. Cercar “La formation du symbole chez l’enfant” Jean Piaget i altres.
Per les educadores i educadors i aprofundir en el tema: “Estar juntos” conferència Dr. Carlos Skliar
